La CGT Baix Penedès davant les declaracions masclistes del mossèn de La Bisbal del Penedès.

La CGT Baix Penedès davant les declaracions masclistes del mossèn de La Bisbal del Penedès.

     Des de CGT denunciem i condemnem les paraules del “nou mossèn” de La Bisbal del Penedès, pronunciades durant el sermó de la Missa de la festa Major de La Bisbal en les que literalment va dir el següent:

“A les dones us pertoca estar a casa i ser submises als homes, com Maria Magdalena”

Per a no treure de context la frase, s’ha d’assenyalar que aquesta es diu durant una exposició del religiós sobre el model de “bona mare” i “bona dona”, tal i com ha reconegut la mateixa alcaldessa Agnès Ferrer de CIU.

Durant tot el dia d’ahir saltava a les xarxes socials la menyspreable frase de mossèn Vladimir, i després de la denuncia i condemna per part de la CGT, en la mesura que considerem que aquestes paraules no són més que “apologia del masclisme i adoctrinament en la submissió de les dones”, el personatge es reafirma en un mitjà local que va tenir la sort de parlar amb ell i amb l’alcaldessa. Diem sort perquè durant el dia d’avui que ha aparegut la noticia a mitjans de més llarga tirada, no han volgut fer declaracions cap dels dos. Això sí, per mitjà de les xarxes socials, l’Arquebisbat de Tarragona ha traslladat la carta de “penediment”, sense donar cap opinió al respecte.

D’altra banda, l’alcaldessa de La Bisbal del Penedès, es mostrava sorpresa pel missatge del clergue durant la missa de la Festa major celebrada el passat 15 d’agost, aquesta sorpresa s’ha anat diluint fins el punt de declarar que van ser unes paraules desafortunades, però que serà un gran mossèn per al poble de La Bisbal. Ella sabrà, què vol per a La Bisbal, un poble segur per a les dones o un poble on es normalitzi i es relativitzi la violència de gènere.

Nosaltres ho tenim clar, no volem CAP espai on se’ns digui què hem de fer. Denunciarem una i altra vegada totes aquelles actituds que pretenguin adoctrinar les dones perpetuant així la violència de gènere i tornant a discursos propis d’èpoques fosques. Sembla ser que no és suficient amb el fet que cada vuit hores una dona és víctima d’una agressió sexual a l’estat espanyol. Sembla ser que no és suficient amb què el degoteig de feminicidis sigui cada cop més constant i pitjor. Sembla ser que hi ha qui es permet frivolitzar i fer aquest tipus de discursos que fomenten que el món en el que vivim sigui masclista. Un món en el que un religiós, un opinador o un polític es creuen amb la autoritat de dir-nos què hem de portar o no, que hem de parir o no, que hem de dir o no. Doncs cap d’aquests discursos o actituds poden ser consentides, ja que consentir o no respondre al masclisme és ser-ne còmplice.

Des de CGT volem animar les respostes a aquesta agressió contra les dones, en canvi, i volem destacar, que en cap cas hem demanat cap rectificació del mossèn tal i com ha aparegut a La Razón. Sabem qui són, sabem que rectificar aquesta frase és impossible ja que és molt clara i forma part de la ideologia masclista en la que es basa un cop més un dels seus porta veus, en aquest cas l’Església. Per tot això, des de CGT portarem a terme totes les mesures que creguem oportunes.

Cap agressió sense resposta.

Si toquen a una ens toquen a totes!!!

 Secretaria d’Acció Social i Gènere

Salut

El Vendrell a 30 d’agost de 2016

Dossier de premsa:

CAT:

http://delcamp.cat/baixpenedesdiari/noticia/1288/el-nou-mossen-de-la-bisbal-fa-una-crida-perque-les-dones-es-quedin-a-casa-submises

http://www.eixdiari.cat/societat/doc/65155/el-nou-mossen-de-la-bisbal-del-penedes-es-disculpa-per-haver-dit-que-a-les-dones-els-toca-ser-submis.html

CAST:

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/cura-bisbal-penedes-insta-mujeres-ser-sumisas-hombres-como-maria_2016083057c561930cf29c8e1d897505.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cura-bisbal-del-penedes-anima-las-mujeres-ser-sumisas-los-hombres-5350748

http://www.lavanguardia.com/vida/20160830/404280652722/mosen-bisbal-penedes-mujeres-sumisas.html

http://www.elmundo.es/cataluna/2016/08/30/57c54766e2704eb8168b45c5.html

http://www.larazon.es/local/cataluna/el-mosen-de-la-bisbal-del-penedes-insta-a-las-mujeres-a-ser-sumisas-BH13416025

http://www.20minutos.es/noticia/2826620/0/parroco-tarragona/polemica-mujeres/sumisas/

http://www.diaridetarragona.com/comarques/68744/polemica-por-el-sermon-sexista-%20del-futuro-parroco-de-la-bisbal-

La CGT Baix Penedès ante las declaraciones machistas del sacerdote de La Bisbal del Penedès.

La CGT Baix Penedès ante las declaraciones machistas del sacerdote de La Bisbal del Penedès.

    Desde CGT denunciamos y condenamos las palabras del “nuevo cura” de La Bisbal del Penedès, pronunciadas durante el sermón de la Misa de la Festa Major de La Bisbal, en las que literalmente decía lo siguiente:

“A las mujeres os corresponde estar en casa y ser sumisas a los hombres, como María Magdalena.”

Para no sacar de contexto la frase, hay que señalar que ésta se dice durante una exposición del párroco sobre el modelo de “buena madre” y “buena mujer”, tal y como ha reconocido la propia alcaldesa Agnès Ferrer de CIU.

Durante el día de ayer saltaba en las redes sociales la deleznable frase del mosén Vladimir, y tras la denuncia y condena por parte de CGT, en la medida que consideramos que estas palabras no son más que “Apología del machismo y adoctrinamiento en la sumisión de las mujeres.”, el personaje se reafirma en un medio local que tuvo la suerte de hablar con él y con la alcaldesa. Decimos suerte, porque durante el día de hoy que ha saltado la noticia a medios de más largo alcance, no han querido hacer declaraciones ninguno de los dos. Eso sí, por medio de las redes sociales, el Arzobispado de Tarragona ha trasladado la carta de “arrepentimiento”, sin dar opinión al respecto.

Por otra parte, la alcaldesa de La Bisbal del Penedès, se mostraba sorprendida por el mensaje del cura en la misa de la Festa Major celebrada el pasado 15 de agosto, esa sorpresa se ha ido diluyendo hasta declarar que fueron unas palabras desafortunadas, pero que será un gran mosén para el pueblo de La Bisbal. Ella sabrá, qué es lo que quiere para La Bisbal, un pueblo seguro para las mujeres o un pueblo donde se normalice y relativice la violencia de género.

Nosotras lo tenemos claro, no queremos NINGÚN espacio donde se nos diga lo que tenemos que hacer. Denunciaremos una y otra vez, todas aquellas actitudes que pretendan adoctrinar a las mujeres perpetuando así la violencia de género y volviendo a discursos propios de épocas oscuras. Parece que no es suficiente con el hecho de que cada ocho horas una mujer sea víctima de una agresión sexual en el estado español. Parece que no hay suficiente con que el goteo de feminicidios sea cada vez más constante y peor. Parece que hay quien se permite frivolizar y hacer este tipo de discursos que fomentan que el mundo en el que vivimos sea machista. Un mundo en el que un religioso, un opinador o un político se creen con la autoridad de decirnos que debemos llevar o no, que debemos parir o no, que debemos decir o no. Pues ninguno de estos discursos ni actitudes puede ser consentida, ya que consentir o no responder al machismo es ser cómplice de éste.

Desde CGT queremos animar las respuestas a esta agresión contra las mujeres, en cambio, y queremos destacar, que en ningún caso hemos pedido rectificación alguna del cura tal y como ha aparecido en La Razón. Sabemos quiénes son, sabemos que rectificar esa frase es imposible ya que es muy clara y forma parte de la ideología machista en la que se basa una vez más uno de sus voceros, en este caso de la Iglesia. Por todo ello, desde CGT llevaremos a cabo todas las medidas que creamos oportunas.     

Ninguna agresión sin respuesta.

Si tocan a una, nos tocan a todas!!!

Secretaría de Acción Social y Género

SALUD

El Vendrell a 30 de agosto de 2016

Dosier de prensa:

CAST:

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/cura-bisbal-penedes-insta-mujeres-ser-sumisas-hombres-como-maria_2016083057c561930cf29c8e1d897505.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cura-bisbal-del-penedes-anima-las-mujeres-ser-sumisas-los-hombres-5350748

http://www.lavanguardia.com/vida/20160830/404280652722/mosen-bisbal-penedes-mujeres-sumisas.html

http://www.elmundo.es/cataluna/2016/08/30/57c54766e2704eb8168b45c5.html

http://www.larazon.es/local/cataluna/el-mosen-de-la-bisbal-del-penedes-insta-a-las-mujeres-a-ser-sumisas-BH13416025

http://www.20minutos.es/noticia/2826620/0/parroco-tarragona/polemica-mujeres/sumisas/

http://www.diaridetarragona.com/comarques/68744/polemica-por-el-sermon-sexista-%20del-futuro-parroco-de-la-bisbal-

CAT:

http://delcamp.cat/baixpenedesdiari/noticia/1288/el-nou-mossen-de-la-bisbal-fa-una-crida-perque-les-dones-es-quedin-a-casa-submises

http://www.eixdiari.cat/societat/doc/65155/el-nou-mossen-de-la-bisbal-del-penedes-es-disculpa-per-haver-dit-que-a-les-dones-els-toca-ser-submis.html

CAMPANYA D’ESTIU CONTRA LA PRECARIETAT AL BAIX PENEDÈS

NO ET MENGIS LA PRECARIETAT!

Un any més ha començat a la nostra població la temporada d’estiu, època en la qual es produeix més activitat econòmica per l’arribada del turisme, únic o  principal motor econòmic.

I un any més començaran els debats de per quin tipus de model turístic s’aposta, les terrasses al passeig o a la platja, horaris comercials o la gran campanya mediàtica contra el “Top Manta”…

Que aquests temes siguin els que centren el debat a la comarca ve donat per les administracions o ajuntaments a través de les parts més interessades. Des de CGT creiem que en realitat s’hauria de posar l’accent en la problemàtica que patim la immensa majoria dels veïns i veïnes treballadors i treballadores, a l’atur o no, del nostre  poble.

Des d’aquí denunciem el tipus de feina o treball que es crea en el nostre poble i al que s’han d’enfrontar els seus treballadors i treballadores en la seva immensa majoria en el sector d’Hostaleria i Comerç.

Precarietat, Explotació Laboral, Frau Contractual, Abús i Economia Submergida, són les condicions de treball que, per desgràcia, molts ja suposen que són normals si vols treballar al Baix Penedès. Una comarca on l’atur està en el 24’08%, el més alt de tota Catalunya, afectant a molts/es joves i no tant joves que arriben a la desesperació.

No podem seguir permetent que els empresaris d’aquest sector s’aprofitin d’aquesta desesperació i situació, tenint a treballadors/es contractats de 15  a 20 hores a la setmana però que, en realitat estiguin treballant de 40 a 60 hores per sous no superiors a 800 o 900 euros al mes, essent aquest exemple el millor dels casos ja que existeix un contracte, doncs no seria pas una excepció trobar-nos a treballadores sense cap tipus de contractació. Tampoc podem permetre que es paguin 2€ la hora per netejar la habitació d’un hotel sense tenir en compte els Convenis Col·lectius del sector.

I ja sigui amb contracte o sense, el treballador/a té pràcticament “esborrat” de la seva ment o prohibit posar-se malalt o insinuar algun tipus de dret que contingui el seu conveni, això en la majoria dels casos suposa que li assenyalin la porta de l’acomiadament o no renovació…

Volem denunciar aquesta situació laboral precària en la nostra població i comarca ja que , en realitat, és aquesta la que afecta directament a les nostres condicions materials de vida, la dels treballadors i treballadores, que som la immensa majoria de la comarca del Baix Penedès. Mentrestant sembla que el problema estigui en la competència deslleial que segons l’ajuntament, la majoria de partits i els empresaris, crea  un migrant que ven samarretes i bosses al passeig marítim.

Creiem i sabem que la major competència deslleial és la de l’empresari que no fa contractes, que no paga Seguretat Social o que ho fa en forma de contracte en Frau de Llei, front al que sí acompleix o hauria d’acomplir amb els salaris, horaris i drets que marca el conveni del treballador/a.  I destacar que el que no acompleix amb la Seguretat Social d’una manera o altra està posant en risc les pensions i prestacions de la resta de treballadors i treballadores.

Cal qüestionar-se i pensar quin tipus de treball  o feina volem al nostre poble, per a les nostres joves i les futures generacions. No podem acceptar aquesta lògica ni pensar que és normal. No poden fer que el seu negoci sigui rentable i que aquesta rendibilitat es fonamenti en l’explotació i en l’acceptació d’aquestes condicions de treball. I sobretot cal organitzar-se per a front a tota aquesta precarietat.

Si creus que les teves condicions de treball no son dignes, o vols consultar-nos, ja saps on trobar-nos. Us assessorarem sobre la vostra situació laboral. També podeu utilitzar diferents eines davant l’assetjament i el maltractament que de vegades es dona per part d’encarregats/es, patrons/es. Podeu gravar amb el mòbil las converses i després veurem si són constitutives d’algun tipus d’infracció o delicte.També podreu presentar les denuncies corresponents davant la Inspecció de Treball o a la Bústia anònim de la Inspecció de Treball, que està a disposició de tots i totes les treballadores, aquí podreu explicar què passa al vostre lloc de treball sense haver de donar cap dada vostra,  a la següent adreça:

http://www.empleo.gob.es/buzonfraude/

No et deixis explotar, defensa’t!

ORGANITZA’T I LLUITA!

El Vendrell estiu de 2016

Salut

¡NO TE COMAS LA PRECARIEDAD!

Un año más ha comenzado en nuestra Comarca la temporada de verano, que es cuando más actividad económica se da por la llegada del turismo, único o principal motor económico.

Y un año más comenzarán los debates de por qué tipo de modelo turístico se apuesta, las terrazas en el paseo o en la playa, horarios comerciales o la gran campaña mediática de todos los años contra el “Top Manta”…

Que estos temas sean los que centren el debate entre la Comarca, viene dado por las administraciones o Ayuntamientos a través de las partes más interesadas. Desde CGT creemos que en realidad se debería poner el acento en la problemática que padecemos la inmensa mayoría de los vecinos trabajadores y trabajadoras en paro o no del Baix Penedès.

Desde aquí denunciamos el tipo de empleo o trabajo que se crea en nuestro pueblo, y al que se deben de enfrentar sus trabajadores, en su inmensa mayoría en el sector de Hostelería y Comercio.

Precariedad, Explotación Laboral, Fraude Contractual, Abuso, y Economía Sumergida, son las condiciones de trabajo que, por desgracia, muchos ya dan como “normales” si quieres trabajar en el Baix Penedès. Una Comarca donde el paro  está en el 24’08%, el más alto en toda Catalunya, afectando a muchos jóvenes y no tan jóvenes al borde de la desesperación. 

No podemos seguir permitiendo que empresarios/as de este sector se aprovechen de esta desesperación y situación, teniendo a trabajadores contratados a 15 o 20 horas a la semana, y que en realidad estén de 40 a 60 horas trabajando por sueldos no superiores a 800 o 900 Euros al mes, siendo este ejemplo el “mejor” de los casos ya que en este caso tiene contrato, pues no es una excepción encontrarnos con trabajadores y trabajadoras sin ningún tipo de contratación. Tampoco podemos permitir que se paguen 2 € por limpiar una habitación de hotel, sin tener en cuenta los Convenios Colectivos del sector.

Y ya sea contratado o no, el trabajador tiene prácticamente “borrado” de su mente o prohibido el simple hecho de caer enfermo, o insinuar algún tipo de derecho de su Convenio, eso en la mayoría de los casos es señalar la puerta del despido o no renovación…

Queremos denunciar esta situación laboral precaria en nuestra Comarca, porque es esta en verdad la que afecta directamente a nuestras condiciones materiales de vida, la de los trabajadores y trabajadoras, que somos la inmensa mayoría de la Comarca del Baix Penedès. Mientras parece que los problemas estén en la competencia desleal que “genera” un inmigrante que vende camisetas o bolsos en el paseo marítimo, según las distintas administraciones, la mayoría de partidos políticos y empresarios.

Creemos y sabemos que la mayor competencia desleal, es la del empresario que no hace contrato, que no paga Seguridad Social o lo hace en forma de contrato en fraude de ley, frente al que sí cumple o debería cumplir con los salarios, horarios y derechos que marca el Convenio de su trabajador. Y destacar que el que no cumple con la Seguridad Social en una medida u otra está poniendo en riesgo las pensiones y prestaciones sociales del resto de trabajadores y trabajadoras.

Cabe cuestionarse y pensar qué tipo de trabajo o empleo queremos en nuestro pueblo, para nuestros jóvenes y futuras generaciones. No podemos dar como normal o aceptar esa “lógica”. No pueden hacer que su negocio sea rentable y que dicha rentabilidad se apoye en la explotación y en la aceptación de estas condiciones de trabajo. Y sobre todo hay que organizarse para hacer frente a toda esta precariedad.

Si crees que tus condiciones de trabajo no son dignas, o quieres consultarnos, ya sabes dónde encontrarnos. Os asesoraremos sobre vuestra situación laboral. También podéis utilizar diferentes herramientas ante el acoso y el maltrato que algunas veces se da por parte de encargados/as, jefes y jefas. Podéis grabar con el móvil las conversaciones y luego veremos si son constitutivas de algún tipo de infracción o delito. De igual forma presentar las denuncias correspondientes ante la Inspección de Trabajo o en el Buzón anónimo de la Inspección de Trabajo, que está a disposición de todos y todas las trabajadoras, aquí podréis explicar lo que pasa en vuestro puesto de trabajo sin tener que dar ningún dato vuestro,  en la siguiente dirección:

http://www.empleo.gob.es/buzonfraude/

¡No te dejes explotar, defiéndete!

¡ORGANÍZATE Y LUCHA!

El Vendrell verano de 2016

Salud

CGT DAVANT L’ACCIDENT LABORAL MORTAL A ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN DE L’ARBOÇ (TARRAGONA)

CGT DAVANT L’ACCIDENT LABORAL MORTAL A

ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN DE L’ARBOÇ (TARRAGONA)

Des de la Federació Comarcal del Baix Penedès lamentem el tràgic accident ocorregut el passat dilluns dia 23 a les instal·lacions de l’empresa Aceros para la Construcción (Campesa) de l’Arboç, i que s’ha cobrat la vida del company José Luis de 44 anys d’edat.

 L’esmentat accident es va produir al desprendre’s una peça de gran pes de la línia en la qual treballava, caient-li a sobre i desencadenant el tràgic desenllaç. En aquests moments s’està investigant, per part dels Mossos d’Esquadra i l’Autoritat laboral, amb la finalitat d’aclarir les causes de l’accident i depurar les responsabilitats oportunes. Fins ara podem dir que les investigacions no estan essent tan ràpides com voldríem, ja que donades les dures circumstàncies, s’ha de ser delicat a l’hora d’interrogar la plantilla que estava en aquells moments treballant, doncs ha estat un cop duríssim per a ells.

Considerem que s’ha de tenir especial cura en com es transmet la información que es desprèn d’aquest fatídic accident. Volem destacar el fet que Aceros para la Construcción, segons l’empresa que pertany a CELSA Group, venia d’un període de 1.000 dies sense accidents laborals.

Assegurem que aquestes afirmacions no són del tot certes i que només obeeixen a una pràctica més que habitual de moltes empreses: camuflar els accidents laborals amb baixes. Els recursos que s’utilitzen per a això es basen en fer que el treballador o treballadora sigui reubicada en un altre lloc de treball i que consti com que l’accident laboral no requereix baixa, falsejant estadístiques i ometent, així, les responsabilitats que se’n deriven en matèria de Seguretat i Salut Laboral.

Per norma general, la finalitat de camuflar els accidents laborals és el no tenir penalitzacions en els contractes que es concerten amb les Mútues Laborals i, així mateix, a nivell intern de la companyia, donar una imatge que no es correspon per res amb la crua realitat. Aquestes argúcies fan que no es posin tots els mitjans necessaris per a una efectiva Prevenció dels Riscos Laborals, ja que no hi ha requeriment per part de l‘autoritat laboral per tenir molts accidents doncs les dades i les estadístiques estan desvirtuades.

Per tot el que hem dit anteriorment, fem una crida a denunciar totes les irregularitats en matèria de Seguretat que en el dia a dia ens anem trobant en els nostres llocs de treball, amb la finalitat que no es torni a produir un fet com aquest ni tampoc d’altres de menor envergadura. També a reclamar les baixes laborals pertinents per a que així no es falsegin les dades ni les estadístiques, i hi hagi un major seguiment de la prevenció i la seguretat a la feina.

Veiem més que necessària la col·laboració de l’empresa a l’hora de facilitar la documentació que es requereixi des de les diferents organitzacions sindicals i que hi hagi total transparència per a poder veure les causes reals d’aquest desgraciat accident.

Sobretot volem transmetre el nostre condol a la família, a les persones properes i a tota la plantilla de Aceros para la Construcción.

Des de CGT ja s’han ofert els serveis jurídics a la família per si necessita disposar en qualsevol moment d’aquests, fent extensiva la nostra solidaritat i suport en aquests durs moments.

El Vendrell a 25 de maig de 2016

CGT ANTE EL ACCIDENTE LABORAL MORTAL EN

ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN DE L’ARBOÇ (TARRAGONA)

 

Desde la Federació Comarcal del Baix Penedès lamentamos el trágico accidente ocurrido el pasado lunes día 23 en las instalaciones de la empresa Aceros para la Construcción (Campesa) de l’Arboç, y que se ha cobrado la vida del compañero José Luis de 44 años de edad.

El citado accidente se produjo al desprenderse una pieza de gran peso de la línea en la que trabajaba, cayéndole encima y ocasionando el trágico desenlace. En estos momentos se está investigando por parte de los Mossos d’Esquadra y la Autoridad Laboral, con el fin de aclarar las causas del accidente y depurar las responsabilidades oportunas. Hasta la fecha podemos decir que las investigaciones no están siendo lo rápidas que quisiéramos, ya que dadas las duras circunstancias, hay que ser delicado a la hora de interrogar a la plantilla que se encontraba en esos momentos trabajando, pues ha sido un durísimo golpe para todos ellos.

Consideramos que hay que tener especial cuidado en cómo se transmite la información que se desprende de este fatídico accidente. Queremos destacar el hecho de que Aceros para la Construcción, según la empresa perteneciente a CELSA Group, venía de un periodo de 1.000 días sin accidentes laborales con baja.

Aseguramos que esas afirmaciones no son del todo ciertas y que tan solo obedecen a una práctica más que habitual de muchas empresas de camuflar los accidentes laborales con bajas. Los recursos que se utilizan para ello, se basan en hacer que el trabajador o trabajadora sea reubicada en otro puesto de trabajo y que conste como que el accidente laboral no requiere de baja, falseando estadísticas y omitiendo así las responsabilidades que se derivan en materia de Seguridad y Salud Laboral.

Por lo general la finalidad de camuflar los accidentes laborales es no tener penalizaciones en los contratos que se conciertan con las Mutuas Laborales y asimismo, a nivel interno de la compañía, dar una imagen que no se corresponde para nada con la cruda realidad. Estas argucias hacen que no se pongan todos los medios necesarios para una efectiva Prevención de los Riesgos Laborales, ya que no hay requerimiento por parte de la autoridad laboral por tener muchos accidentes, al estar todos los datos y estadísticas desvirtuadas.

Por todo lo anterior, hacemos un llamamiento a denunciar todas las irregularidades en materia de Seguridad que en el día a día nos vayamos encontrando en nuestros puestos de trabajo, con el fin de que no se vuelva a producir un hecho como éste y tampoco otros de menor envergadura. También a reclamar las bajas laborales pertinentes, para que así  no se falseen datos, estadísticas, y haya mayor seguimiento de la prevención y la seguridad en el trabajo.

Vemos más que necesaria la colaboración de la empresa a la hora de facilitar la documentación que se requiera desde las distintas organizaciones sindicales y que haya total transparencia para vislumbrar las causas reales de este desgraciado accidente.

Sobretodo queremos transmitir nuestro pésame a la familia, seres cercanos y a toda la plantilla de Aceros para la Construcción.

Desde CGT ya se han ofrecido los servicios jurídicos a la familia por si necesita disponer en cualquier momento de ellos, haciendo extensiva nuestra solidaridad y apoyo en estos duros momentos.

 

El Vendrell a 25 de mayo de 2016

ELS DRETS HUMANS NI ES COMPREN NI ES VENEN

COMUNICAT DE LA CGT BAIX PENEDÈS, JUSTICIA JUAN ANDRÉS

ELS DRETS HUMANS NI ES COMPREN NI ES VENEN

Avui dilluns 9 de maig havia de tenir lloc al Palau de la Justícia la designació del jurat popular del cas del Juan Andrés Benítez, i en realitat el que ha passat és molt més sinistre. Els Mossos d’Esquadra que el van matar i van encobrir el crim no ingressaran a presó ja que la Fiscalia, la defensa dels vuit mossos i l’acusació popular l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) han arribat a un acord, que més que un pacte és una manera terrible de vendre la seva memòria i la seva dignitat.

Afirmem que els mossos el van matar perquè ells mateixos ho han confessat. Recordem que el cas del Juan Andrés és el cas més flagrant de brutalitat policial pel fet, entre d’altres coses, que es va produir sense cap mena d’escrúpol al carrer Aurora del barri del Raval, a la vista del veïnat. Part del veïnat indignat d’aquest barri de Barcelona va poder enregistrar la macabra “intervenció policial” i totes la vam poder veure a través de diversos mitjans de comunicació.

No en van tenir prou amb matar-lo sinó que van campar pel barri intentant intimidar les veïnes fins el punt de trucar a les seves portes per tal d’esborrar els enregistraments dels seus mòbils. Després de marxar el SEM van netejar les restes de sang del terra sabent que tot això els inculparia. I no només han provat de destruir aquestes proves, s’han passat tot aquest temps burlant-se dels fets, burlant-se de les persones que estimen el Juan Andrés, intentant donar una mala imatge d’ell i del col·lectiu LGTBI en una lamentable maniobra típica de la policia i els seus altaveus: voler fer culpable, davant la opinió pública, a la víctima de la seva brutalitat.

I encara han tingut la poca vergonya de continuar obstruint les investigacions. En una mostra més de falta de respecte i de fatxenderia van afaitar-se completament adduint excuses estúpides per a lliurar-se de les acusacions. Tot això sense cap mena de complex davant de les càmeres i presumint de la facilitat que tenen per a sortir-ne impunes. Al cap i a la fi “estan fent la seva feina” i sembla ser que aquesta també consisteix en fer més mal, si això és possible, a tot l’entorn del Juan Andrés fent de la recerca de justícia el seu propi i lamentable circ. En aquest no ha faltat el més fastigós corporativisme policial, incloent tots i cadascun dels seus mal anomenats sindicats, intentant tapar-se les vergonyes. Hem de tenir ben present que tots aquests grups, els dies de les esquadres, han fet crides a tancar files i solidaritzar-se amb els policies que estaven imputats en els diferents casos de morts en “actuacions policials”.

La seva impunitat es tradueix en que no aniran a presó, ja que han estat “condemnats” a 2 anys, rebran un curset de drets humans, no patrullaran el carrer durant 7 anys, no podran acostar-se a menys de 1.000 metres del Carrer Aurora del Raval i el Departament d’Interior es farà càrrec de pagar amb diner públic els 150.000 euros de la indemnització pactada. I diem impunitat perquè els càrrecs als que s’enfrontaven 6 dels 8 Mossos imputats eren d’homicidi, obstrucció a la justícia i contra la integritat moral. Aquest càrrecs sumaven un total de 66 anys de presó i els altres 2 que estaven acusats d’encobriment s’enfrontaven a peticions d’un any i mig per cadascun d’ells.

El cas del Juan Andrés és la mostra pública de moltes coses. De la impunitat policial relatada davant de les càmeres, del patiment ofegat per la burocràcia. I sobretot és un cas punyent perquè en ell s’hi reflecteixen molts d’altres en els que no hi havia les càmeres de les veïnes. És el cas en el que moltes s’hi veuen reconegudes i per això totes les persones solidàries hi lluitem colze a colze amb el grup de suport. I és per això que resulta tant sagnant la decisió presa per la ACDDH: ha contribuït de totes totes en la perpetuació de la impunitat policial. Des de la seva menyspreable tribuna s’atreveixen a autoasignar-se la representació del grup de suport Justícia per Juan Andrés en nom de ves a saber quina falsa autoritat en la matèria. La única missió en el dia d’avui era guanyar-se la legitimitat de l’acusació popular, cosa que s’ha reconegut i han utilitzat no pas per a defensar els drets humans, sinó per a arribar a un pacte amb el diable. Tot això tanca de manera perversa les portes als objectius de la lluita per a que es faci justícia per al Juan Andrés. Ens parlen amb condescendència de trinxeres, de les jurídiques i de les del carrer, repartint els papers de l’auca com si tinguessin poder per a fer-ho. Però nosaltres parlem del Poder, d’impunitat i d’infumables excuses que posen de manifest com es pot banalitzar el fet de ser un engranatge més d’aquest maleït sistema.

Nosaltres tenim clar quina és la nostra trinxera i aquesta és precisament la que s’encara a la vostra. No ens representeu per què els drets humans ni es compren i molt menys es venen.

Tot el nostre suport i solidaritat en aquests durs moments per a tot l’entorn del Juan Andrés Benítez.

Ni oblit ni perdó!!

Prou brutalitat policial!!

Prou impunitat!!

Manifest de la CGT 1er Maig a Tarragona

1º mayo TGN 2016

EL SEU MUR CAURÀ. I SERÀ LA NOSTRA FORÇA LA QUE EL FARÀ CAURE

    Avui, 1 de Maig, dia internacional de la classe treballadora, tornem a sortir al carrer un cop més. Enguany, es compleixen 130 anys de la revolta de Haymarket, arran de la qual 5 obrers anarquistes van ser ajusticiats per reivindicar la jornada de 8 hores de treball. Avui sortim per a reivindicar la memòria de totes aquelles i aquells que han estat represaliats i han caigut en la lluita per a defensar els nostres drets i la nostra dignitat, en contra de la dominació capitalista i de l’opressió estatal. Avui és una jornada de reivindicació, un dia per a ocupar l’espai públic i fer-nos visibles. Però no és només avui que sortim al carrer, no és només avui que ens fem presents davant dels nostres enemics de classe per a fer-los saber que estem aquí, que estem juntes, que tenim capacitat de resistir, que no admetrem ser reduïdes a objectes passius d’explotació.

No, no és només avui. Nosaltres ens organitzem i lluitem cada dia, perquè els patrons i els seus servidors es preparen de forma permanent per al conflicte, contra nosaltres, i nosaltres fem exactament el mateix. Perquè és cada dia que patim, de forma quotidiana, la precarització de les nostres condicions de treball i de vida, l’agressió contra els nostres drets laborals i socials. I és cada dia que plantem cara, mitjançant l’acció col·lectiva als carrers i als centres de treball.

Però no només plantem cara, i no només ens defensem. Ens preparem i ens organitzem per a passar a l’ofensiva, no pas per a evitar simplement les derrotes. No només per a repel·lir agressions, sinó per a anar més enllà i esfondrar el seu mur. Perquè el seu mur caurà, i serà la nostra força la que el farà caure. La força col·lectiva de la classe obrera organitzada. Avui és un bon dia per a deixar clar a tots els capitalistes del món que nosaltres, les proletàries i els proletaris de tots els països, serem els seus enterradors, farem miques el seu sistema de misèria. I de les seves runes en sortirà un nou món, que construirem des de baix, entre totes i per a totes.

El capitalisme és la guerra, la guerra contra totes nosaltres. Avui és un bon dia per a manifestar un cop més, de forma contundent, el nostre rebuig a les agressions imperialistes contra els pobles. I volem destacar especialment la barbàrie que amenaça i colpeja les nostres germanes i germans a Rojava i a la resta del Kurdistan. Saludem el seu coratge i revindiquem la seva lluita revolucionària contra les diferents formes de feixisme a les quals s’estan enfrontant. La seva victòria serà la nostra victòria, perquè la seva lluita és la nostra, i des d’aquí honorem, públicament, als qui es troben en la primera línia de front de la mateixa.

Fem una crida solidària a acollir amb els braços oberts, com ha fet sempre el moviment obrer al llarg de la seva història, a totes aquelles i aquells que fugen de la guerra i de la misèria que els amenaça als seus països. Denunciem, concretament, les polítiques repressives que exerceixen la Unió Europea i Turquia contra les refugiades que arriben a Europa des de la Mediterrània oriental. Aquesta Europa que es presenta al món, hipòcritament, com el presumpte bressol de no se sap quina “civilització”. Aquesta Europa s’ha tret definitivament la màscara i s’ha manifestat de forma descarnada com allò que realment és, una estructura de poder que transita amb passos ben ferms cap el feixisme, per la via de les polítiques austericides i de la vulneració dels drets humans més bàsics.

Nosaltres, tingueu-ho clar, plantarem cara al retorn del feixisme. I plantarem cara a qualsevol que intenti dividir la classe treballadora en base a criteris que tinguin a veure amb el gènere, l’orientació sexual, els orígens ètnics o nacionals de la gent que en formem part. Ho tornem a dir i ho diem ben alt: Som treballadors i treballadores, parlem totes les llengües i venim de tots els racons del món. No intenteu dividir-nos, perquè l’únic que aconseguireu és fer-nos més fortes i més forts. No hi ha lloc entre nosaltres per cap forma de racisme. Racistes, us ho tornem a repetir: Sou la vergonya de la nostra classe. Declarem, públicament, que sou els nostres enemics.

Com també són els nostres enemics els qui ens exploten i ens vexen a nosaltres, les dones, per a fer-nos més precàries, més subalternes, més invisibles. Aquests no tenen cabuda en el nou món que construirem. Aquest nou món que portem a dins i que no vol ni esclaus ni esclavistes, ni a la feina, ni als carrers, ni a casa. L’exercici d’aquest poder també existeix, i també corromp. És un pilar de de l’actual status quo, i també el farem caure.

Les últimes paraules d’aquest manifest volem dedicar-les a totes aquelles que han patit recentment i estan patint en aquests moments la repressió per part de l’Estat. A tots aquells companys i companyes que han estat agredides, detingudes, privades de llibertat i jutjades per organitzar-se i per lluitar. A les nostres estimades que ara mateix estan patint penes de presó pel simple fet de sortir al carrer a defensar els drets de totes un dia de vaga general. Per a elles, un missatge: Mai no us deixarem soles, mai no serem lliures fins que vosaltres no estigueu lliures, aquí, amb nosaltres. Per a l’Estat i els seus òrgans repressors, un altre: Mai no ens podreu vèncer, mai no acabareu amb la nostra lluita, per molts esforços i recursos que dediqueu a intentar desactivar-la i a infondre’ns por. Totes nosaltres som llavor, llaurem i sembrem cada dia. Mai no tindreu prou herbicida per a eradicar la revolta que germina i que creix. El futur és nostre i res del que feu no podrà evitar que ho sigui.

Visca l’1 de Maig i visca la lluita de la classe treballadora

Federació Comarcal CGT Baix Penedès

Federació Comarcal CGT Baix Camp-Priorat

Federació Intercomarcal CGT Tarragona

Manifest del 1er de maig al Baix Penedès

Cartel 1 de Mayo.png

LLUITEM CONTRA LA PRECARIETAT,

ORGANITZACIÓ, AUTOGESTIÓ I SUPORT MUTU

El dia 1 de maig és el dia de la classe treballadora.  En aquesta data recordem  als sindicalistes anarquistes executats a Chicago al 1886, ara fa just 130 anys,  en represàlia per haver participat a la revolta de Haymarket , en la que es reivindicaven  la jornada laboral de 8 hores, 8 hores d’oci i 8 de descans.

Saber els orígens d’aquesta data és saber d’on venim, és no deixar en l’oblit la nostra història, la de les treballadores i els treballadors. Sabem doncs que fa anys que lluitem pels nostres drets i que els que tenim no se’ns han regalat, ha estat fruit de cruentes lluites, vagues i accions, de solidaritats i de moviments als carrers i als llocs de treball, de la tossuderia de seguir sense cedir, de la voluntat de no oblidar res.

A la nostra Comarca també sabem el que és la repressió, perquè l´hem patit. Des del 1er de maig de l’any passat, ens n’hem sortit dels diversos casos de repressió fruit dels muntatges policials per tal d’intentar callar les veus de la dissidència, de les que lluiten i de les que es manifesten contra aquest salvatge sistema. Són els del Cas Expert, els 3 del Vendrell i el de l’Isma i Dani.

No oblidem que aquesta repressió es utilitzada per l’Estat quan ens volen colar reformes laborals, canvis legislatius i altres trampes per a tenir-nos lligats a les seves insaciables avarícies. No ens creiem la farsa de que és necessari ni el win win, ni la flexiseguretat, ni les externalitzacions, ni la necessitat de reajustaments, ni les austeritats. Són burles del capital per a no dir-nos que ens volen esprémer cada cop més: sous de misèria, contractes més precaris, atur, horaris abusius i submissió. Sobretot ens volen submises, ens volen sotmetre al xantatge brut del “tal com està el panorama o acceptes o al carrer”.

Aquí, totes aquestes condicions ens toquen de prop. El Baix Penedès és la comarca que acumula més atur, al voltant del 22%,  i amb un alt índex d’atur de llarga durada i de prestacions esgotades. La majoria de sectors productius s’han enfonsat, sobretot fruit de la manca d’interès en impulsar quelcom més que no fos construcció i serveis. Això sumat a les corrupteles i la falta d’estructures que puguin proporcionar algun respir.

No obstant això aquest últim any hem vist com sorgien lluites  de les treballadores de la comarca en diverses empreses, on el sindicalisme i l’organització de les treballadores i treballadors planta cara i no es dobleguen a la primera de canvi. Així doncs d’aquesta manera hem vist com aquestes lluites recollien els seus fruits en forma de millores o bé en el manteniment dels drets.

També les sempre presents lluites de la PAH pel dret a un habitatge digne i els abusos bancaris (recordem que vivim  en una de les comarques que més pisos buits i en propietat de bancs acumula).

La passivitat dels uns i la desídia dels altres ha donat peu a la normalització dels guetos i bosses de pobresa i els discursos racistes. L’augment del racisme i el feixisme és una manera més de dividir la classe treballadora, ja que qui ens treu la feina és l’empresari i el legislador, qui ens estafa són els bancs. Ells ens treuen de casa, ens escanyen, i ens precaritzen. A totes, totes som treballadores, ens diguem Laia, Mohamed o José. Hem de plantar cara a aquests que vénen a crear una escletxa entre nosaltres, la classe treballadora.

Perquè al cap i a la fi el que temen tots: patrons, banquers, feixistes etc, és precisament el que celebra el primer de maig: la força imparable que té la classe treballadora organitzada per a defensar els seus drets i anar creant un món nou. El primer de maig no és només un dia, no és una festa, és més que el dia de protestar. El primer de maig és el dia de la dignitat, el de saber que només organitzades, practicant el suport mutu als carrers i dins la feina, plantant cara, assenyalant els explotadors i als esquirols, només així podrem desfer-nos de les nostres cadenes.

Visca l’1 de maig!

Visca la classe treballadora!

Contra la precarietat, organització, autogestió i suport mutu!

 

Coordinadora 1 de maig del Baix Penedès

Fora feixistes del Baix Penedès!!!

Baix Penedès Antifeixista

El dissabte 23 d’abril a Calafell hi seran els feixistes. Volen presentar un nou partit anomenat Respeto que no és res més que la confluència de tres grups feixistes que ja són malauradament massa coneguts:

Plataforma per Catalunya
Partido por la Libertad
España 2000

El seu discurs i la seva pràctica són racistes, feixistes, masclistes, homòfobes, transfòbiques i populistes. Sabem que divideixen la classe treballadora amb la casposa argumentació que hi ha ‘gent de fora’ que ens perjudica, però nosaltres els responem que totes som la mateixa classe obrera. Sabem que parlen de models de dones sotmeses a la voluntat de la pàtria i dels patriarques, però nosaltres els diem que ja estem fartes de masclismes. Sabem que violenten homosexuals i trans, però nosaltres els diem que els bàrbars són ells. Sabem que utilitzen les dificultats econòmiques i la corrupció per a implantar el seu autoritarisme.
Però no els ho deixarem fer.

En la seva dinàmica demagògica han començat a assenyalar companyes de la CGT del Baix Penedès, i altres col·lectius, que estan fent tasques antifeixistes. Les estan exposant i insultant fent servir també insinuacions masclistes. Així doncs, igual que no els deixarem vies lliure a les seves tiranies, tampoc els deixarem oblidar que per nosaltres el suport mutu i la resposta són pràctiques i actituds necessàries, quotidianes,  i que per això mateix els deixarem ben clar, que si toquen a una ens toquen a totes. Perquè aquest nou món pel quan treballem ens és motiu d’orgull, un món lliure de feixismes i de racismes, de masclismes i homofòbies, no ens feu por, i no estem soles.

El dia 23 d’abril, a Calafell, hi serà la humanitat contra la barbàrie.

Siguem-hi totes per fer-los fora!

Feixistes ni al Baix Penedès ni a enlloc!!!

Baix Penedès Antifeixista

El sábado 23 de abril en Calafell estarán los fascistas. Quieren presentar un nuevo partido llamado Respeto, que no es nada más que la confluencia de tres grupos fascistas que ya son desgraciadamentedemasiados conocidos:

Plataforma por Cataluña
Partido por la Libertad
España 2000

Su discurso y su práctica son racistas, fascistas, machistas, homófobas, transfóbicas y populistas. Sabemos que dividen la clase trabajadora con la casposa argumentación que hay ‘gente de fuera’ que nos perjudica, pero nosotros les respondemos que todas somos la misma clase obrera. Sabemos que hablan de modelos de mujeres sometidas a la voluntad de la patria y de los patriarcas, pero nosotros les decimos que ya estamos hartas de machismos. Sabemos que violentan homosexuales y trans, pero nosotros les decimos que los bárbaros son ellos. Sabemos que utilizan las dificultades económicas y la corrupción para implantar su autoritarismo.

Pero no se lo dejaremos hacer.En su dinámica demagógica han empezado a señalar compañeras de la CGT del Baix Penedès, y otros colectivos, que están haciendo tareas antifascistas. Las están exponiendo e insultando usando también insinuaciones machistas. Así pues, igual que no les dejaremos vías libre a sus tiranías, tampoco les dejaremos olvidar que por nosotros el apoyo mutuo y la respuesta son prácticas y actitudes necesarias, cotidianas, y que por eso mismo les dejaremos muy claro, que si tocan a una nos tocan a todas. Porque este nuevo mundo por el cuando trabajamos nos es motivo de orgullo, un mundo libre de fascismos y de racismos, de machismos y homofobias, no nos dais miedo, y no estamos solas.

El día 23 de abril, en Calafell, estará la humanidad contra la barbarie.

Estemos todas para echarlos!

Fascistas ni en el Baix Penedès ni en ninguna parte!!!

COM SORTIM DE L’ESPIRALL DE LA REPRESSIÓ?

Acte antirrepre

El proper divendres 18 de març a les 19:00h  a la Sala d’Actes de la Sindical de El Vendrell tindrà lloc l’acte:

“Com sortim de l’espiral de la repressió?”

En aquesta taula rodona comptarem amb la presència de diversos grups de suport de casos de la comarca (com els 3 del Vendrell i Justícia per Yassir),  de Catalunya ( Ni muts ni a la Gàbia, Pandora, Familiars del Parlament ) i de l’estat espanyol ( Alfon Libertad i Madres contra la Represión ). A més intervindràn autors del llibre Veus davant la repressió i, a mode d’introducció sobre suport psicològic i social, en Rubén Benedicto.

Entre totes i tots mirarem com parlem sobre la repressió. Partint de casos i experiències concretes debatrem sobre com vivim la repressió individualment i col·lectivament, com enfoquem el suport a les encausades i als seus entorns més directes ( familiars, parelles…), com afrontem les conseqüències també en els grups de suport i, naturalment, com ens organitzem. Som capaces de fer una xarxa de suport per a totes? Sabem explicar què és la repressió, quina funció té i quines en són les conseqüències? Sabem parlar de pors?

De tot això i més en parlarem aquest divendres. Us hi esperem.

(CASTELLANO)

El próximo viernes 18 de marzo a las 19:00h en la Sala de Actos de la Sindical del Vendrell tendrá lugar el acto:

“¿Cómo salimos de la espiral de la represión?”

En esta mesa redonda contaremos con la presencia de varios grupos de apoyo de casos de la comarca (como los 3 de Vendrell y Justicia por Yassir), de Cataluña (Ni Muts ni a la Gàbia, Pandora, Familiars del Parlament) y del estado español (Alfon Libertad y Madres contra la Represión ). Además intervendrán autores del libro Veus davant la represió y, a modo de introducción sobre apoyo psicológico y social,  Rubén Benedicto.

Entre todas y todos miraremos cómo hablamos sobre la represión. Partiendo de casos y experiencias concretas debatiremos sobre cómo vivimos la represión individualmente y colectivamente, como enfocamos el apoyo en las encausadas y a sus entornos más directos ( familiares, parejas…), como afrontamos las consecuencias también en los grupos de apoyo y, naturalmente, como nos organizamos. Somos capaces de hacer una red de apoyo para todas? Sabemos explicar qué es la represión, qué función tiene y qué son las consecuencias? Sabemos hablar de miedos?

De todo esto y más hablaremos este viernes. Os esperamos.

DECLARADOS IMPROCEDENTES LOS DESPIDOS DE DOS TRABAJADORAS DE LA RESIDENCIA FUNDACIÓ SANT ANTONI ABAD DE L’ARBOÇ.

Resisdencia de l'Arboç

Nota en pdf (CAST): Declarados IMPROCEDENTES los despidos de dos trabajadoras de la Residencia de L’Arboç

Nota en pdf (CAT) : Declarats IMPROCEDENTS els acomiadaments de dues treballadores de la Residència de L’Arboç

NOTA DE PRENSA: DECLARADOS IMPROCEDENTES LOS DESPIDOS DE DOS TRABAJADORAS DE LA RESIDENCIA FUNDACIÓ SANT ANTONI ABAD DE L’ARBOÇ.

    Desde la CGT del Baix Penedès, no encontramos mejor manera de celebrar el Día Internacional de la Mujer Trabajadora. Nos congratulamos de la lucha llevada a cabo de tantas y tantas mujeres a lo largo de la historia, que han visto y ven que el sindicalismo no tan solo es cosa de hombres. Muestra de ello, en la comarca, la lucha que han tenido que lidiar las trabajadoras y auxiliares de geriatría de la Residencia Sant Antoni Abad de l’Arboç, actualmente gestionada por una empresa privada llamada Gran Vía BCN S.L.

Desde que la citada empresa se hizo cargo de la residencia, se han sucedido una serie de esperpénticos casos de abusos, coacciones, amenazas y todo tipo de malas práxis empresariales. El 1 de noviembre de 2014 y tras la retirada de la gestión de la Xarxa Santa Tecla, comenzó una batalla por derechos tan básicos como los que se establecen en el Estatuto de los Trabajadores. Empezaron incumpliendo el artículo 44, en el que se establece que en caso de subrogación de una empresa, la empresa entrante tiene que subrogar en derechos y obligaciones a la totalidad de la plantilla. No fue así, nada más entrar despidieron a dos trabajadoras.

Incumpliendo el citado artículo, rebajaron el sueldo de las trabajadoras en 229 € mensuales, y aquí fue cuando las compañeras se pusieron en contacto con la CGT y se afiliaron al sindicato. Desde CGT se interpusieron las denuncias correspondientes en la Inspección de Trabajo, dando sus frutos en febrero de 2015, al forzar un acuerdo con la empresa en el que se recupera con carácter retroactivo tanto lo restado en los salarios, como las correspondientes cotizaciones a la Seguridad Social. En esta misma denuncia se comunicaba a la Inspección que las trabajadoras fueron obligadas bajo amenazas a firmar jornadas de 12 horas, según la empresa para “salvar el año 2014” y que en el año 2015 se regularizarían las jornadas a 8 horas, cuando el convenio colectivo de aplicación establece una jornada máxima diaria de 9 horas. Esta jornada no está establecida porque sí, puesto que en este tipo de trabajos el desgaste tanto físico, como emocional, es elevadísimo, lo cual va en detrimento de la labor necesaria de cuidar de los ancianos y ancianas.

Cabe señalar que pese a ello, la profesionalidad y entrega de las trabajadoras, ha hecho que las ancianas y ancianos hayan estado en todo momento bien atendidos, salvo en aquellas cuestiones que a las trabajadoras les eran ajenas y que tan solo eran competencia de la empresa Gran Vía BCN S.L., como puede ser la falta de material, de medicación por falta de pago u otro tipo de cuestiones, como el poner en la cocina a una mujer de la limpieza que carecía hasta del carnet de manipulación de alimentos. Ésta última pidió la “baja voluntaria” y en la actualidad se encuentra en una profunda depresión, la cual no creemos que sea casual.

Pues bien, esto fue el comienzo, ya que en el año 2015 siguieron con las jornadas de 12 horas diarias, y como se había firmado un documento aceptando tal jornada poco se pudo hacer al respecto, más que ponerlo en conocimiento y denunciarlo a la Inspección. Desde CGT se propuso un calendario laboral anual para el 2015 que contemplaba y cumplía todos los aspectos reflejados en el convenio, y que no generaba mayor gasto para la empresa, puesto que los problemas derivaban claramente de una mala organización de la misma. Ésta no atendió las diferentes propuestas y eso nos llevó a una nueva denuncia, ya que al trabajar jornadas de 12 horas, tal y como advertimos desde CGT, en el mes de noviembre se llegarían a completar las 1.792 horas que contempla el convenio colectivo.

También quedó patente la mala fe de la empresa, ya que a partir de entonces, negó la entrada a la residencia de los asesores del sindicato, todo ello con el fin de seguir amedrentando a las trabajadoras y no tener asesoramiento ante cualquier documento que les propongan para firmar. Los “grandes gestores” de la residencia, Gran Vía BCN S.L., pretendían obligar a las trabajadoras a finalizar el año con horas extras, cosa a la que se negaron algunas de ellas. La Inspección les dio la razón y no trabajaron hasta este año.

Actualmente, están realizando jornadas de 11 horas en horario partido, cosa que no ayuda nada a la conciliación de la vida familiar y laboral, todo ello con el fin de no finalizar la jornada anual antes de finalizar el año.

No contentos con los abusos de poder de la empresa, continuaron las amenazas y alguna sugerencia que otra velada a las trabajadoras más antiguas para que dejasen el trabajo de forma voluntaria con la única oferta de arreglarles los papeles del paro, otra ilegalidad más. De esta manera, pretendían y pretenden deshacerse de las trabajadoras que mantienen mejores condiciones salariales y laborales, fruto del contrato firmado en el año 2008 directamente con el Ajuntament de l’Arboç, que era el que gestionaba la residencia con la Fundació Sant Antoni Abad, sin usureros intermediarios, y que en la actualidad sigue existiendo como núcleo público de su gestión.

Continuando con los abusos y el empecinamiento en el abuso de poder, la última hazaña de esta gestora privada ha sido el despedir a 2 trabajadoras alegando la desgraciada muerte de una de las residentes, como si no fuese normal que los ancianos y ancianas algún día dejaran de ser residentes para pasar a mejor vida. La empresa fundamentó los despidos en el incumplimiento de un protocolo inexistente, ya que ni de eso se han preocupado hasta que pereció la anciana. Desde CGT se interpusieron las correspondientes demandas judiciales para oponerse a dichos despidos. El Juzgado de lo Social nº1 de Tarragona los ha declarado IMPROCEDENTES, es decir, la empresa las tiene que readmitir o pagar las indemnizaciones correspondientes a un despido improcedente, por no ver dolo e intención en el incumplimiento de un protocolo inexistente, protocolo del que sí disponía Santa Tecla.

También queremos denunciar la mala praxis de los responsables en cuanto a seguridad se refiere, ya que el edificio en el que se encuentran las residentes carece de salida de emergencia y de cualquier tipo de sistema de evacuación rápido y seguro en caso de incendio, además con el agravante de encontrarse en una segunda planta, por lo que en estos casos es más que desaconsejable el uso del ascensor y, en cualquier caso, daría tiempo a desalojar a muy pocas personas.

Dicho lo cual, no queremos olvidarnos de las obligaciones y responsabilidades que se derivan de la Fundació Sant Antoni Abad y del propio Ajuntament de l’Arboç, actualmente con mayoría absoluta del PSC, y que las dos entidades están presididas por el socialista, sindicalista y ugetista Joan Sans, al que no dudaremos en pedir todo tipo de responsabilidades legales que se puedan dirimir por el desentendimiento tanto del mal servicio proporcionado por Gran Vía BCN S.L., como las responsabilidades directas de la presidencia de la Fundació.

La CGT no permitirá que se responsabilice a las trabajadoras del mal servicio prestado por Gran Vía BCN S.L., ya que entendemos como muy grave el tener en estas condiciones a ancianas y ancianos que han luchado por los derechos de todos y todas, que han pasado por una guerra, una posguerra y por el trabajo de toda una vida para subir a sus familias. Familias a las que se les pasa facturas de medicamentos, sin especificar a qué corresponden, hecho que suma a todo éste asunto una desvergüenza más, si cabe.

No permitiremos tampoco que se trate a las residentes como mera mercancía. Se trata de un servicio público en el cual debería haber una delicada y exquisita atención. Pese a ello, la empresa solo busca la rentabilidad, y en ningún caso debería ser así.

A todo ello, debemos añadir que de nada sirven los planes de empleo que lleva a cabo el Ajuntament de l’Arboç. Antes de premiar con entre 1 y 2€ la hora trabajada para las contrataciones de la población del municipio, hay que mirar que el trabajo que hay en el mismo sea de calidad y se conserve. No queremos creer que se estén premiando a empresas de este tipo con las nuevas contrataciones, a la vez que despiden y tratan así a sus trabajadoras. Y que tampoco que se premie a otras que contratan en fraude de ley y que no respetan las condiciones mínimas establecidas en los diferentes convenios colectivos.

Por todo lo expuesto, exigimos al Ajuntament de l’Arboç y en especial a su alcalde socialista, sindicalista y ugetista, que tome cartas en el asunto. Que directamente esta residencia pase a ser de gestión pública, ya que ello conllevará una mejor atención y, bien seguro, una mejor gestión de los recursos públicos, que son de todas y todos, no de unos para mero beneficio económico y en detrimento de la salud de muchos y muchas.

Desde CGT estamos en disposición de reunirnos con el Ajuntament de l’Arboç para aclarar cualquier duda y facilitar la documentación que crean oportuna, ya sean denuncias, resoluciones de la Inspección o la reciente sentencia judicial, de la cual nos congratulamos. Dicha sentencia, pese a no ser firme, reconoce y declara como IMPROCEDENTES los despidos de las compañeras mencionadas.

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

Salud

El Vendrell a 8 de marzo de 2016